CASA IRENE: EL ARTE DE SER

En el valle de cimas abrazadas

palpita esta casa.

Bastión de silencio,

sus grandes soldados

son madera y calma,

luces y pinturas,

libros y paisajes,

proverbiales mesas

que abastan de paz

almas devastadas.

Aquí el arte de ser

simple ser humano

se gesta en la blanca

frescura de inviernos,

maduros otoños,

primaveras claras,

estíos que pacen

senderos de años

de aguas remansadas

y días de euforia.

Aquí quien reposa

nutre el cuerpo y arma

las pétreas defensas

de un eterno ahora.

Rosario Curiel.

Imatginart

Verds d’escorça, arbres blaus alts
com pensaments,
roig serpenteig d’herbes, camins,
sols inclements batent parets,
ombres, rius, núvols vius,
pedres pensants,
fils de llum, escletxes de la parla
silenciosa de les coses:
tot el que l’ull embadalit recorda
em porta
a la regió empíria interna
on el pinzell escolta.

La mà, vell caminant,
cerca racons
passeja terres
muntanyes
horitzons

empaita el temps de travessar
al lloc on viu
la meravella
la tremolor
la branca intensa
on enfilar-me
amunt i endins
trencant l’escorça
cercant l’instant
plegant-me a l’angle
on d’amagat
alguna imatge imagina l’Art.

Rosario Curiel.

PLEG-ARIA

Valle del Deseo,

Arcanas Montañas,

Silentes Respiros

de Azules Pintados,

Nubes Navegantes

de mar Glauco y Tierras,

Heridas de Hombre

que ofrecen su fruto:

pliego aquí mis velas,

camino hacia arriba

lejos de rumores

ralos de motores.

Aquí en esta Arcadia

ruego a los relojes

detengan sus horas,

pido al crudo viento

que ame mi vacío,

canto al ser humano

que olvide sus días

Aquí. Ahora.

En tiempos celestes

el ansia de vida

busca Tiempos Nuevos

que duren por siempre.

 

Rosario Curiel.

Pàgina 3 de 3123