enllà al nord

hi ha un silenci verd

que canta entre muntanyes

amb ulls blancs l’alegria

de l’aigua i de la pedra

quan les mans la desperten

i en fan casa i recer,

pregària.

Enllà lluny,

enllà al nord.

I un llarg camí de veus

i de cossos que saben

ser terra i cel i riu,

memòria i font

i alba.

Marc Granell

Agost de 2012.