A voltes, la vida passa
davant dels ulls que esperen
veure els instants que viuen.
Però els ulls no saben
que la vida és una casa
sovint inhabitable,
un camí que no torna,
un paratge d’absència,
una mar que ens observa,
uns arbres que saben
que la vida és el riu
vist i no vist
on les aigües són veus
i silencis que ens parlen

Però, de vegades,
els ulls i les mans celebren
un sorprenent maridatge
de llums i colors i formes
captivades
en un quadre.
És llavors que veiem la vida,
en un instant etern
que uneix
allò que és Bell
allò que és Vist.

Rosario Curiel.