Quan el temps vola

i ens duu pel congost de l’angoixa,

s’esmuny entre els dits

com l’aigua d’un canal que no torna

i mou el torn de la mort,

és urgent aturar-se

a dibuixar la pau

alentir el neguit

romandre un instant

etern

dins d’una imatge.

Verds i grocs

vermells d’estada

hivern de rutes i castells

estiu de vil·les i quitxalla

silenci al pas,

secà o reg:

són els colors de l’Urgell

l’urgent paisatge que apaivaga

i afina l’arpa

del pinzell que vibra a l’ensems

de l’univers.

Urgell:

el lloc on la mà estima

la passió d’alimares pensatives

on l’instant és el temps irrepetible

d’un món que és sempre present.

Rosario Curiel