Fulles que parlen,

vermell i verd

sobre fons blau:

el riu roman.

Cercles de terra m’abracen

de lluny.

Sóc on el sol és un ferro

roent

que em fueteja

els dies.

Interrogant amagat

entre boires,

vull tornar.

Allà.

On la pell se m’esquinça

i m’esdevé tardor

rogenca i daurada,

on el cor em crepita:

ja visc el silenci blanc,

ja toco el cel amb les mans.

A la vall d’Esterri

sempre hi vull tornar.

El rosec del món

em torna ombra que viu

amunt

i

a-

vall:

llavors vull anar

al lloc on es tanquen

els cercles de glaç.

Rosario Curiel.