Ara sóc l’alegria
esgarrapant la riba
vestida de tardor
que lluita aferrissada
per aturar el dolor.

Ara sóc la muntanya
enderrocada i trista
que vol temps i una canya,
pescant felicitat
amb un barret d’artista.

Ara sóc una fulla
caminant cap al glaç
sola i sense casulla,
tinc llàgrimes i fred
i el gebre tot ho mulla.

Ara sóc un color
que viu a la retina
o al cor d’un pintor,
i aprenc lliçons de vida
per estimar millor.

Ara sóc el que sóc
i miro de somriure
perquè si ve la mort
li diré que vull fer
durar la bona sort.

Meritxell Nus