Ens hem vist abans:

tu, retorçada i verda,

jo mirant endavant.

La meva mà

t’acarona d’ençà l’esquena

plena de tossals,

i tu em tornes la imatge

amb l’oli entelat.

Salut, Alpicat!

On m’hi vaig plantar,

ara hi creix l’herba

dels somnis llaurats.

Ens trobem al camí

ja madurs de dies

i amb peus esportins.

La premsa del temps

gira i gira i gira:

per on sempre passo,

tu sempre romans.

Rosario Curiel.